Encarna (Barcelona, 53 anys, secretaria tesoro). "Sóc ramblera per la gracia de Déu. Respiro Barcelona cada moment del dia, el meu lema és 'Ando Barceloneando'. El meu pare, un granaino que conduïa un taxi groc i negre, és el que em va fer enamorar d'aquesta meravellosa ciutat. L'endemà de l'atemptat a les 8h del matí, ja passejava per la Rambla amb el cor en un puny però sense por. Crec que vaig ser de les primeres a dir 'No tinc por'. Malgrat moltes vegades renego que a la Rambla hi ha massa turisme, sento un buit enorme de no haver pogut ajudar a peu de carrer... Creu-me que ho vaig intentar."
