Encarna

Encarna (Barcelona, 53 anys, secretaria tesoro). "Sóc ramblera per la gracia de Déu. Respiro Barcelona cada moment del dia, el meu lema és 'Ando Barceloneando'. El meu pare, un granaino que conduïa un taxi groc i negre, és el que em va fer enamorar d'aquesta meravellosa ciutat. L'endemà de l'atemptat a les 8h del matí, ja passejava per la Rambla amb el cor en un puny però sense por. Crec que vaig ser de les primeres a dir 'No tinc por'. Malgrat moltes vegades renego que a la Rambla hi ha massa turisme, sento un buit enorme de no haver pogut ajudar a peu de carrer... Creu-me que ho vaig intentar."

Encarna i Carmen

Encarna i Carmen, germanes nascudes a Barcelona fa 40 i 32 anys respectivament. "Somos costaleras, las que llevamos el Cristo del Gran Poder en las procesiones de Semana Santa. Primero lo fue nuestro abuelo, después nuestro padre y ahora nosotras. Llevar el Cristo es una emoción muy grande, díficil de describir. Hay una frase que dice : ser los pies del señor es el cielo para los costaleros."

Encarna i Manuela

L'Encarna va néixer a Màlaga fa 56 anys, poc temps després va venir amb la seva família a viure a Barcelona. La Manuela, germana de l'Encarna ja va néixer a Barcelona, fa 47 anys. Les dues treballaven de venedores i ara es troben a l'atur, amb ganes de tornar a treballar quan abans millor. Encarna: "L'afició a les processons ens ve de família. El meu pare ja era una peça clau a les processons de Màlaga. Ens agrada molt continuar amb la tradició de la família. Som de la Cofradia de la Virgen de las Angústias i com a mínim sortim per Pasqua i Corpus".