Pep

Pep (Barcelona, 77 anys). "Sempre he sigut un amant de la moda. Vaig començar fent aparadors i després vaig tenir varies botigues. Vaig viure una època molt bona, cada any viatjàvem a París, Londres, Milan, ho vivíem plenament. L'any 2.000 tot es va aturar, el meu fetge va dir prou. Vaig ser un dels primers trasplantats de fetge. Sóc molt afortunat perquè no només em trobo molt bé, sinó que ja fa 11 anys que puc fer vida normal sense prendre medicació. Sempre dic que no em tocarà mai la primitiva perquè la sort ja la he tingut tota. Ara, el que em fa més feliç, és anar a esmorzar cada dia amb els meus amics."