10 de gener del 2012

El que sé de fotografia (III) : Mirar, mirar, mirar i... veure-hi.





En els darrers cinc anys hem assistit a un canvi revolucionari en el món de la fotografia. Càmeres fotogràfiques innovadores fàcils d'utilitzar, ordinadors potents -que ja no es pengen com abans- amb programes d'edició a l'abast de tothom i finalment, la consolidació d'internet, l'eina perfecte per compartir, mostrar, aprendre i estar al dia d'aquesta revolució visual.
El primer dia de classe sempre parlo del fet que la fotografia és un "mitjà d'expressió". A més, ara ja no és un mitjà d'expressió a l'abast de molt poquets, tal i com era abans. Ara tothom volem fer fotografies i sobre tot, volem expressar-nos amb imatges, perquè ens hem adonat que la comunicació ja no és només lletrada. Molt gratament, aquest canvi ha obert les portes a desenvolupar una qualitat artística latent, que de forma inconscient sabíem que la teníem i de la qual podríem gaudir-ne moltíssim. No hi ha volta de full, la fotografia a l'abast de tothom, ha arribat i ho ha fet per quedar-se.
Sempre que surt el tema dels mitjans d'expressió, recordo la gran quantitat de campanyes que s'han fet i encara es fan, de l'importància de llegir. No seré jo qui hi vagi en contra, tot i que algunes et venen a dir que si no llegeixes una determinada quantitat de llibres cada any, ets un imbècil. Jo el que vull reivindicar és que som molts els que gaudim més de forma visual que verbal i és aquí on hi ha molt camí per recórrer.
Si volem aprendre més de fotografia, què fem? El més natural és comprar-nos una càmera millor. És evident que per fer millors fotografies podem millorar l'equip i aprendre millor la part tècnica. D'això en parlaré més endavant i segurament tots coneixeu molts webs que ens mostren infinitat d'aquestes millores, però hi ha un pas anterior a tot això i és molt important: "afinar la mirada". Entre les frases cèlebres del món de la fotografia, n'hi ha una que diu: "La gent mira, els fotògrafs veuen". Pot semblar fins i tot pretensiosa, però una certa veritat si que té. Els fotògrafs i tota la gent que tenim un interès especial per les imatges, li donem una certa prioritat al nostre sentit més preuat: la vista. Nosaltres a més de mirar cap endavant, per no xocar amb una farola per exemple, veiem les diferències de llum, les composicions capricioses de la natura, una cara expressiva com poques, etc, etc, etc.
Com es pot afinar la mirada? Jo crec intentant fer una mica més conscient aquest acte inconscient que tots posseïm: "veure-hi". Fixar-nos en el perquè de les llums que ens commouen, en com enquadrar aquell moment irrepetible, com capturar un crepuscle espectacular, com ressaltar la força dels petits detalls, etc, i sobre tot, fixar-nos en el treball dels grans mestres de la fotografia i també del cinema, la pintura i altres disciplines visuals. "Mirar, fixar-s'hi, veure-hi".


1 comentari:

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

Quina raó tens! Jo sempre que vaig amb la càmara (encara que la tingui guardada) veig moltes més coses i busco angles i moments.
Salutacions!

Publica un comentari a l'entrada