Mentre retratava a una altre persona al recinte de la Biblioteca de Catalunya, es va apropar i em va dir que a ell li havien fet moltes fotografies. Vaig demanar-li si li podia fer-ne un i em va parar la ma demanant una ajuda. Vaig assistir amb el cap i em vaig disposar a fer-li el retrat tot comentant-li: "quién tuvo, retuvo", en referència a que de jove deuria ser força atractiu, ja que es conservava molt bé, malgrat el mal moment que passava. Em va dir el seu nom, però la demanda insistent de la moneda i el ràpid comiat, van fer que l'oblidés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada