El que sé de fotografia (II) : El fotògraf

Per començar: el fotògraf, la part menys tractada del món de la fotografia.
¿Creieu que és casualitat que ens agradi la fotografia? Jo crec que no. Com la majoria de la gent i sobre tot com la majoria de grups, la gent que ens agrada la fotografia tenim uns trets i un perfil que ens fa "especials". Un d'aquests trets és que ens fem moltes preguntes, que ho analitzem tot i després de dotze anys fent classes de fotografia, envoltat de gent amb el mateix interès, he apreciat que tenim molt en comú.
La major part d´aquests trets, com ja us podeu imaginar, van lligats al nostre sentit més preuat: la vista; però tot va començar amb l'observació de la mala memòria dels noms -que no visual- que ens afecta. Cal dir que jo mateix he sigut el principal conillet de proves i en la típica primera classe d'un nou curs, sempre advertia els alumnes sobre la meva mala memòria de noms, per tal de que no s'enfadessin si al cap de mitja hora no recordava els seus. Espontàniament molts dels alumnes van dir que els passava el mateix i així, mitjançant l'anàlisi i la comparació amb cents d'alumnes, ha sorgit aquest primer recull dels trets del fotògraf.

-Memòria fotogràfica: Recordeu gaires lletres completes de les cançons que heu cantat nombroses vegades? No recordeu el nom d'una persona que us acaben de presentar? Reconeixes a l'instant una persona d'esquena però trigues una estona a recordar-ne el nom? Tot i l'allau d'imatges diàries, reconeixes a l'acte una fotografia d'un autor conegut, el nom del qual ja et vindrà després? Etcètera, etcètera, etcètera...
Jo tinc la impressió que el nostre cervell funciona molt millor de forma visual que no verbal. L'exemple més clar és quan ens presenten una persona desconeguda; jo em fixo en un munt de coses abans del nom: l'aspecte, les reaccions -la seva i la meva-, el posat, el caràcter... i al final em fixo en el que em diu i és clar, al cap d'una estona he de preguntar-li el nom i ja l'hem liat, perquè hi ha molta gent que s'enfada. Predilecció per la memòria fotogràfica? Segurament...

Passem al tema del hardware
-Bona vista: És obvi, oi? Tot i que evidentment sempre hi ha excepcions, no conec massa fotògrafs que portin ulleres, tot i que després amb l'edat, tot s'espatlla. De fet, a on volia anar a parar és als reflexes. Gràcies a la bona vista i a un eficaç sistema nerviós -de vegades massa, després ho comentaré-, tenim una facilitat considerable, de tenir èxit en aquelles accions que requereixen tenir uns bons reflexes: jocs de pales -ping-pong,tennis, padel-, futbolí, etc. i el més curiós, és la gran capacitat d'aturar o caçar al vol aquells objectes que se'ns escapen de les mans. (L'exemple més clar és cuinant a casa: quan un objecte és a punt de caure al terra, és probable que l'agafem al vol, o si més no, posem el peu per amortir la caiguda i que no es trenqui. Jo he arribat a fer-ho amb un ganivet, per sort no va caure de punta.)

Una sèrie de trets en els que jo m'identifico moltíssim i al comentar-los amb els alumnes, els mig somriures i les mirades de complicitat son sorprenents:
-Escrivim tal com parlem i posaríem punts suspensius (...) a tot arreu -potser perquè redactar el que imaginem seria molt laboriós-.
-Amants del cinema i la televisió. El tema de la lectura és més delicat: si es tracta de biografies, revistes i evidentment, llibres de fotografia, perfecte; però grans relats i sobre tot, llibres on predomini el "verb", només de tant en tant.
-Intuïció femenina ... ... ...
-Sac de nervis: la nostra necessitat gairebé obsessiva d'analitzar-ho tot, fa que no ens relaxem mai. Tot i que aparentment semblem gent molt tranquil.la, la processó va per dins, en realitat som molt nerviosos i aquesta activitat es concentra a la part mitja del nostre cos, provocant-nos digestions pesades i altres anomalies físiques.

Dues curiositats més:
-Per què els mosquits ens piquen més a nosaltres que a les nostres parelles?
-Influeix el nom en aquest sentit? No havia vist mai tanta Marta, Cristina, Enric, Emili, Francesc, Xavi, etc. junts en un col.lectiu. Podeu comprovar-ho a barcelonaphotobloggers.

Bé, de moment, això és tot. Vull que quedi clar, que aquest recull és una apreciació personal i que no és, ni pretén ser cap "taula de la llei" o res semblant. Si voleu comentar, contradir o afegir qualsevol tret, serà benvingut el vostre comentari. En una recent entrevista l'Eduard Punset va dir una cèlebre frase: "La felicitat rau en submergir-nos en allò que ens apassiona" Jo ja ho tinc clar.