L´Stephan passa els dies, les hores, els minuts... a la mateixa cadira del creuament dels carrers Nou de la Rambla i Sant Oleguer. Nascut a Rumania fa uns setanta anys, ara en fa tres que viu a Barcelona. Va fer de lampista al seu país i a València, a Sevilla i a Barcelona. M´explica que viu al carrer perquè tancat entre quatre parets, es moriria. Que ja hi ha viscut molt temps en un pis però que ara no pot, que té claustrofòbia.
Sense ànim de fer broma, Barcelona és una ciutat atractiva per tota classe de visitants. Al barri del Raval hi ha una "comunitat" de rodamons extrangers, principalment pels voltants del Macba i Nou de la Rambla, que malgrat la seva aparença decadent, no acustuman a crear massa problemes.
3 comentaris:
Muy bueno! Mi favorito hasta ahora. La que mas me gusta es la tercera foto.
M'encanta l'última foto: l'expressió, la profunitat de les arrugues i la intensitat de la mirada amb només un sol ull obert.
L'ultima es genial. Es nota la 'sagesse' al seu rostre
Publica un comentari a l'entrada